Complex Hidràulic de l'Alt Cardós
Construcció
L'estudi i planificació del projecte s'inicien els anys 50, una època de postguerra en que la xarxa viaria, especialment a les comarques de muntanya com el Pallars Sobirà, era molt precària, i per tant el primer que els tècnics van haver de fer, fou millorar les carreteres i ampliar ponts, per tal de facilitar l'intens tràfic d'homes, màquines i material, que presumiblement es produiria durant la realització d'una obra d'enginyeria tant important.
Les obres del complex hidràulic es pot considerar que van començar el 1958 amb la ampliació/reconstrucció del pont sobre La Noguera Pallaresa , a Llavorsí, i van continuar ininterrompudament fins el 1974, amb la inauguració de Montamara. La posada en marxa de Tavascan va ser el 1971.
- El factor humà
En la seva construcció hi van treballar uns 10.000 obrers, amb una punta màxima de 2.677 treballadors l'any 1965, i una mitjana anual de 1512 en el període 1958-1975, que vivien en barracons a la muntanya durant tota la setmana i que el diumenge baixaven a Tavascan a fer una mica de festa. Es pot imaginar fàcilment l'impacte que tanta gent provocava en un poble tant petit, on fins i tot s'hi va instal·lar un destacament de la guàrdia civil de forma permanent.
Durant prop de 20 anys aquests obrers van estar foradant les muntanyes, fent-hi kilòmetres de túnels i galeries, utilitzant 2.000.000 de kg d'explosius, en condicions de vida i de treball que devien de ser molt dures, sobre tot a l'hivern, per la climatologia tant adversa de la zona.
- Les "ventanas"
El procés de construcció de la xarxa subterrània s'iniciva amb la perforació de galeries de servei anomenades “ventanas”, perpendiculars al traçat del túnel, que facilitaven per mitjà de vies, vagonetes i formigoneres rodants, tant l'extracció de materials, com el revestiment del mateix túnel. Aquest sistema permetia treballar alhora des dels dos extrems del tram comprès entre dues “ventanas”.Totes les galeries estaven dotades de bombes d'extracció d'aigua,tubs de ventilació forçada i circuits elèctrics.
Al costat de cada “ventana” s'hi organitzava un campament, on hi havia barracons destinats a cantina-menjador, dormitoris dels peons, magatzem de material, equips compressors, estació de formigó amb les seves sitges de ciment, polvorí sota vigilància i es completava amb pedreres i grups de trituració d'àrids i sorres.
- El funicular de Guerón
Una de les peces claus, dins la infraestructura que es va haver de muntar, fou l'impressionant funicular, que des del peu del camí del Pla de Boavi (1100m), pujava fins als barracons de Guerón (1970m.), en un recorregut de 1534 metres , permeten un constant tràfic d'obrers, material i maquinària.
Els elements bàsics del funicular eren per una banda el cable de 30 mm de diàmetre, amb un pes de 3,26 kg/m, i una resistència total de 56.000 kg , i per l'altra la vagoneta de 2.000 kg de pes i una càrrega màxima de 10.000 kg .
Actualment es troba fora de servei i les seves restes encara es poden observar des del mateix camí del Pla de Bohavi.
Informació +34 973 62 30 79